Una mare amb custòdia compartida

El meu procés de separació va ser dur, mai no m’hauria imaginat que la situació evolucionaria de la manera que ho va fer.

Laura Servent Batlle

El meu procés de separació va ser dur, mai no m’hauria imaginat que la situació evolucionaria de la manera que ho va fer. El primer obstacle va ser acceptar que l’altra persona funcionava psicològicament de manera diferent de la meva. Sovint pensem  que allò que és “normal” per a una ho és també per als altres; amb els anys t’acabes adonant que no és ben bé així. Acceptar que la teva exparella, el pare de la teva filla, té trets perversos de personalitat narcisista no és fàcil de digerir. La justificació dels actes que cometia, l’esperança que en algun moment tindrà un instant revelador i que tot canviarà no arriba mai.

Per a mi va ser vital el suport de dues bones amigues, que tot el que podien fer era escoltar i intentar animar-me. Aquest últim punt és bàsic, no recrear-se en les situacions conflictives, saber marcar la línia de la intrusió, tallar vincles emocionals, aconseguir veure'l com una persona del carrer o un company de feina més.

Pel que fa a la meva filla, tenia tres anys en el moment de la separació. Amb ella he après que els adults tendim a sobrecarregar-los amb explicacions.Ells agraeixen la sinceritat dita des del cor i amb poques paraules, però utilitzant un llenguatge adult i sense dir cap mentida; tampoc no cal dir tota la veritat. Sigui com sigui l’altra persona, és son pare i ella l'ha de conèixer per si mateixa, intentant no influir-la en el seu procés. 

He après a deixar distància emocional a la meva filla, sobretot quan era petita; no va ser fàcil, però ho vaig fer convençuda que era el millor per a les dues. Mirava de no trucar-li quan estava amb son pare, i així era més “senzill” per a ella adoptar el rol corresponent a cada casa. La meva filla va aprendre a desenvolupar el sentit de l'adaptació, la responsabilitat i la maduresa, encara que per edat no li pertocava, però les circumstàncies ho requerien. Amb el pas dels anys, aviat en farà tretze, sap identificar i valorar què li aporta cada progenitor i què li agrada de cadascú. La veig feliç. 

També he intentat ser molt flexible davant les situacions. La meva exparella té un egocentrisme desmesurat i falta d'empatia que li impedeix entendre qualsevol situació que no sigui la seva pròpia. He intentat transmetre al seu pare, com si fos una confidència, les inquietuds que té la nostra filla i no sap com dir-li. Al mateix temps l’animo a ella a parlar i explicar el que em diu a mi al seu pare. D’aquesta manera, es crea una bona predisposició a escoltar en ell i una de bona en la nostra filla a comunicar-se. 

He hagut d’evitar que la meva exparella manipulés la nostra filla. Per això és molt important una comunicació sincera amb la meva filla. No he optat mai per preguntar-li res directament, ella sap que qualsevol cosa me l'ha pot preguntar i que jo li respondré el millor que sàpiga. Vam viure un moment crític quan la meva filla es va sentir responsable del seu pare. Amb comunicació, serenor i sinceritat va entendre que són els adults els responsables del infants i no al revés.

Dos anys abans de separar-nos jo ja li deia que les coses no anaven prou bé, però ell va preferir no fer-ne cas. De vegades penso que no s’havia plantejat mai que ens podíem separar. Ell tenia (o té) el concepte d’una dona per tota la vida.

23 de octubre de 2017

A DDF posem al teu servei un equip de professionals per solucionar de forma àgil i rigorosa les teves necessitats en l'àmbit del Dret de Família. DDF el forma un equip de professionals amb més de 20 anys de experiència.

Descarrega't la guia del bon divorci

Contacte

Oficina Girona • C/ Nou, 8, 5è, 2a
Oficina Barcelona • Rambla Catalunya núm. 125 - 08008
Tel. 972 220 903 • Fax 972 222 466
info@ddfdretdefamilia.com